dissabte, de desembre 25, 2010

Flirt!, de Guillem Albà i Jordi Purtí



Vam entrar al Sant Andreu Teatre de mal humor.
Plovia, les nostres entrades no estaven a la taquilla i encara ens faltaven per comprar la majoria de regals de Nadal.
A més, els pallassos no m'han entusiasmat mai.
Vaja, que Flirt ho tenia tot en contra, tot.



A més, el personatge principal es presenta a l'inici de l'obra, i faig una ganyota. Ai. Els personatges molt innocents, que freguen la tonteria, no m'entusiasmen. 

Molt havien de canviar les coses perquè allò m'agradés.

I canvien. Recoi si canvien.



El primer número, una cançó interpretada per Guillem Albà en la pell de Marcel, el noi que busca parella i munta una obra de teatre per a presentar-se, fa esbossar algun somriure. Petits detallets que fan gràcia. La meva ànima d'Scrooge diu que, de totes maneres, si tota l'obra és una cançó rere una altra la cosa es gastarà aviat.

Aleshores salta la sorpresa.

La banda comença a interactuar amb el protagonista. L'Always Drinking Marching Band canvia de registres constantment; sona poderosa, divertida i emocionant. Els seus instruments de vegades actuen com a personatges, els seus integrants participen en la història de forma imprevisible. 


El Marcel va agafant cos gràcies al talent d'Albà, que empra tot tipus de recursos, del mim a l'slapstick, passant per l'humor més esbojarrat dels Monty Python.

Separat per petits talls de video (els pares explicant que sempre ha estat molt raret, el trajecte en moto fins a la discoteca...), el Marcel intenta convèncer el públic que és un bon partit. Ho fa cantant, ho fa amb mímica, ho fa ballant, ho fa representant sketchs... I ho fa escortat per una gran banda capaç de crear atmosferes i ambients no tan sols amb la música, si no amb la seva disposició sobre l'escenari.



Quan arriba la part en que s'ha de vendre com un gran amant, ja estem totalment entregats. El sex demostration (with imagination) ja fa esclatar riallades i aplaudiments. A partir d'aquest moment l'obra només fa que créixer i créixer. L'ús de tècniques com la del teatre negre ja et deixen bocadabat, i algun instant que recorda a Up és molt emotiu.



No diré gaire més perquè el millor es deixar-se dur per les sorpreses que Albà ens té preparades a Flirt. (aquí teniu un video ple d'spoilers).
L'únic que cal saber és que vaig aplaudir, i molt. I vam sortir amb un somriure d'orella a orella, plens de bon humor, amb una sensació inmillorable d'haver passat una estona molt divertida, plena de tendresa i talent.

I poca cosa més es pot demanar, oi? Afanyeu-vos, que només s'hi estan fins al 9 de gener!




Fi de festa de Flirt al hall del SAT! Awesome!